Ver, pensar, decir, serla articulación del discurso filosófico en "fenomenología de la percepción"

Resum

Pretenem realitzar una exegesi detallada de les claus de lectura d'aquesta obra, tant de les seves fonts d'inspiració com en relació a posteriors textos del autor. La nostra pretensió és ressaltar qüestions latents en l'obra, de tipus metodològic, ontològic o encara referides a la subjectivitat. Trobem certa articulació del discurs merleaupontià amb ell mateix que entravessen l'anàlisi de la relació amb l'experiència, amb pensar o dir i amb l'ésser mateix. Referit a l'ésser, defensem que Fenomenologia, ja conté els elements fonamentals de l'ontologia de Merleau-Ponty i que per tant no té cap justificació separar una etapa fenomenològica i una altra ontològica en el nostre autor. Farem incidència també en el problema del mètode fenomenològic, en el problema lingüístic, en la possibilitat mateixa del discurs filosòfic, començant per la descripció fenomenològica de Fenomenología.