El pensamiento antitaurino en España, de la ilustración del XVIII hasta la actualidad

Resumen

La tauromàquia és un espectacle públic que històricament ha comptat a Espanya amb destacats detractors. No obstant això, i malgrat la rellevància de les personalitats que al llarg dels segles han expressat raonaments contraris a les curses de braus, el pensament antitaurí espanyol amb prou feines ha estat objecte d'estudis. Ja sigui a través de l'assaig, de la filosofia, de la política, del periodisme o de l'art, grans noms de la nostra història, així com rellevants autors de l'actualitat, han alçat la seva veu contra la tauromàquia, considerant a aquesta diversió com una mostra de barbàrie cruel i inhumana que ha de ser qüestionada, combatuda i, en últim extrem, eradicada. Amb la present recerca hem tractat d'embastar històricament l'evolució del pensament antitaurí a Espanya, donant-li forma fins arribar als nostres dies. Per a això hem compilat, analitzat i interrelacionat la major quantitat possible d'aquells autors que a través de la seva obra s'han posicionat en contra de les diversions taurines. El primer besllum de pensament contrari a la tauromàquia ho trobem ja al segle XIII, quan Alfonso X El Sabio, en les seves Leyes de Partida, qualifica als toreros com a "infames". Des d'aquell moment s'han succeït a Espanya, segle després de segle, generació després de generació, opinions contràries a les curses de braus. Des de sants de l'Església catòlica fins a socialistes; des d'absolutistes fins a liberals; des de jesuïtes fins a reconeguts ateus; des de destacats militars monàrquics fins a prominents republicans d'esquerres; des d'importants il·lustrats fins a no menys rellevants escriptors, tots ells, i molts uns altres més, han coincidit majoritàriament a denunciar les corregudes de toros assenyalant-les com un acte brutal i salvatge. Així mateix, la condemna del maltractament animal ha estat eix històric del pensament antitaurí ja des del segle XVI, censurant que en aquests entreteniments es martiritzi per mera diversió a un ésser pacífic i herbívor com el toro. Cada vegada que a Espanya s'ha debatut públicament sobre una regeneració dels costums en benefici de la pàtria, la tauromàquia ha estat assenyalada com un obstacle que ha de ser bandejat dels nostres usos en nom del progrés, de l'educació i de la cultura. Aquesta qüestió segueix vigent avui dia. Lluny de poder ser considerat com una simple moda passatgera, el pensament antitaurí s'ha mantingut pràcticament invariable a Espanya al llarg dels segles. De fet, en l'actualitat l'assumpte no només no ha perdut interès, sinó que està molt present en la societat espanyola.