La representación gráfica de la arquitectura colonial de la ciudad de Goiás - Brasil
- DE PAULA RODRIGUES BELO, MIRIAN
- Juan J. Cisneros Vivó Director/a
Universidad de defensa: Universitat Politècnica de València
Fecha de defensa: 15 de enero de 2016
- Carlos Montes Serrano Presidente/a
- Juan José Fernández Martín Secretario
- Pablo José Navarro Esteve Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
[EN] The appearance of Goiás City (Brazil), initially called Sant'Anna Settlement, is related to the discovery of gold cycle prompted by paulistas bandeirantes. Bandeirantes were men from the seventeenth century who penetrated into the Brazilian territory, leaving mainly from the Captaincy of São Paulo. The name comes from the Portuguese word bandeira, flag in English, carried by a man who would identify the expedition. The enormous wealth extracted from its rivers and streams led to the development of a beautiful colonial architecture, which was maintained virtually unchanged over time, and granted the city the title of Historical Patrimony of Humanity given by UNESCO in December 2001. Goiás City is a city of the eighteenth century that developed slowly. Access difficulties did not prevent the development of a popular and unique culture. Its isolation promotes the strengthening of the cultural roots that have perpetuated over time. Through its urban spaces and buildings it's possible to observe all ages traversed throughout its history, constituting an important witness to the different stages of colonization. The environment remains preserved for its historical and cultural value and is the basis for the development of important cultures, always constituting, a place where man can find his identity or learn about the history of a people. The historic preservation, while maintaining the identity alive in the memory of the owning population of this heritage, is also an awareness of the cultural importance of that space cataloged, thus fortifying its local cultural values and social bonds. The study and knowledge of buildings should be as complete as possible so that its preservation is assured. Those buildings are an eloquent testimony of a historical moment lived by an organized society with its own identity. The architectural survey and cataloging have the aim to produce the knowledge of heritage, essential to its preservation and intervention, ensuring its preservation. This current study has as an objective to represent graphically, in two and three dimensions, some colonial buildings of the City of Goiás, just as they are currently, since there weren`t any found digitized records of this heritage in spite of being grated the title of Historical Patrimony of Humanity. This thesis first presents the historical events that led to the development of the city, then deals of its architecture, three buildings were chosen for their significance and importance within the urban core. The selected buildings are: the Court Hall and Jail, representing the official architecture; Church of the Good Death, representing religious architecture; and the Bishop's House representing civil architecture. With surveys achieved in two and three dimensions respectively the intention is to inform, complement and increase the scant existing documentation, with the objective of contributing to the perpetuation of the memory of the cultural heritage. [ES] El surgimiento de la Ciudad de Goiás (Brasil), inicialmente denominada Poblado de Sant'Anna, está relacionado con el descubrimiento del oro promovido por bandeirantes paulistas. Bandeirantes fueron los hombres que a partir del siglo XVII penetraban en el interior del territorio brasileño, partiendo principalmente de la Capitanía de São Paulo. El nombre proviene de la palabra portuguesa bandeira, bandera en español, portada por un hombre que identificaría la expedición. La enorme riqueza extraída en sus ríos y arroyos, propició el desarrollo de un bello conjunto arquitectónico colonial, que se mantuvo a lo largo del tiempo prácticamente inalterado, otorgándole a la ciudad el título de Patrimonio Histórico de la Humanidad, concedido por la UNESCO en diciembre de 2001. La Ciudad de Goiás es una ciudad del siglo XVIII, que evolucionó lentamente. Las dificultades de acceso no impidieron el desarrollo de una cultura popular y peculiar. Su aislamiento promueve el fortalecimiento de las raíces culturales que se perpetuaran en el tiempo. A través de sus espacios urbanos y edificaciones es posible observar todas las épocas atravesadas a lo largo de su historia, constituyendo un testimonio importante de los diferentes momentos de su colonización. El ambiente que se mantiene preservado por su valor histórico cultural es la base para el desarrollo de importantes culturas, constituyendo siempre, un lugar donde el hombre puede buscar su identidad, o conocer la historia de un pueblo. La preservación histórica, además de mantener la identidad viva en la memoria de la población poseedora de este patrimonio, forma también una conciencia sobre la importancia cultural de aquel espacio catalogado, fortificando así sus valores culturales locales y sus lazos sociales. El estudio y conocimiento de los edificios debe ser lo más completo posible para que su preservación sea asegurada. Esos edificios son testimonio elocuente de un momento histórico vivido por una sociedad organizada, con identidad propia. El levantamiento arquitectónico y catalogación tienen el objetivo de producir el conocimiento del patrimonio, imprescindible para su conservación y intervención, garantizando su preservación. El presente trabajo tiene como objetivo representar gráficamente, en dos y tres dimensiones, algunas edificaciones coloniales de la Ciudad de Goiás, tal como se encuentran actualmente, puesto que no fueron encontrados registros digitalizados de ese patrimonio, pese a otorgarle el titulo de Patrimonio Histórico de la Humanidad. La presente tesis presenta primeramente los hechos históricos que propiciaron el desarrollo de la ciudad, posteriormente trata de su arquitectura, para ello se escogieron tres edificios por su significación e importancia dentro del núcleo urbano. Los edificios escogidos son: el Ayuntamiento y Cárcel, representando la arquitectura oficial; la Iglesia de Nuestra Señora de la Buena Muerte, representando la arquitectura religiosa; y la Casa del Obispo, representando la arquitectura civil. Con los levantamientos realizados en dos y tres dimensiones de cada uno de ellos, se pretende fundamentar, complementar y aumentar la escasa documentación existente. Teniendo todo ello como objetivo contribuir a la perpetuación de la memoria de esos bienes culturales edificados. [CAT] El sorgiment de la Ciutat de Goiás (Brasil), inicialment denominada Poblat de Sant'Anna, està relacionat amb el descobriment de l'or promogut per bandeirantes paulistas. Bandeirantes van ser els hòmens que a partir del segle XVII penetraven en l'interior del territori brasiler, partint principalment de la Capitania de São Paulo. El nom prové de la paraula portuguesa bandeira, bandera en espanyol, portada per un home que identificaria l'expedició. L'enorme riquesa extreta en els seus rius i rierols, va propiciar el desenrotllament d'un bell conjunt arquitectònic colonial, que es va mantindre al llarg del temps pràcticament inalterat, atorgant-li a la ciutat el títol de Patrimoni Històric de la Humanitat, concedit per la UNESCO al desembre del 2001. La Ciutat de Goiás és una ciutat del segle XVIII, que va evolucionar lentament. Les dificultats d'accés no van impedir el desenrotllament d'una cultura popular i peculiar. El seu aïllament promou l'enfortiment de les arrels culturals que es perpetuaren en el temps. A través dels seus espais urbans i edificacions és possible observar totes les èpoques travessades al llarg de la seua història, constituint un testimoni important dels diferents moments de la seua colonització. L'ambient que es manté preservat pel seu valor històric cultural és la base per al desenrotllament d'importants cultures, constituint sempre, un lloc on l'home pot buscar la seua identitat, o conéixer la història d'un poble. La preservació històrica, a més de mantindre la identitat viva en la memòria de la població posseïdora d'este patrimoni, forma també una consciència sobre la importància cultural d'aquell espai catalogat, fortificant així els seus valors culturals locals i els seus llaços socials. L'estudi i coneixement dels edificis ha de ser el més complet possible perquè la seua preservació siga assegurada. Eixos edificis són testimoni eloqüent d'un moment històric viscut per una societat organitzada, amb identitat pròpia. L'alçament arquitectònic i catalogació tenen l'objectiu de produir el coneixement del patrimoni, imprescindible per a la seua conservació i intervenció, garantint la seua preservació. El present treball té com a objectiu representar gràficament, en dos i tres dimensions, algunes edificacions colonials de la Ciutat de Goiás, tal com es troben actualment, ja que no es va trobar cap registre digitalitzat d'eixe patrimoni, a pesar d'atorgar-li el títol de Patrimoni Històric de la Humanitat. La present tesi presenta primerament els fets històrics que van propiciar el desenvolupament de la ciutat, posteriorment tracta de la seua arquitectura, per a això es van triar tres edificis per la seua significació i importància dins del nucli urbà. Els edificis triats són: l'Ajuntament i la Presó, representant l'arquitectura oficial; l'Església de Nuestra Señora de la Bona Mort, representant l'arquitectura religiosa; i la Casa del Bisbe, representant l'arquitectura civil. Amb els alçaments realitzats en dos i tres dimensions de cada un d'ells, es pretén fonamentar, complementar i augmentar l'escassa documentació existent. Tenint tot això com a objectiu contribuir a la perpetuació de la memòria d'eixos béns culturals edificats.