Secretarios, interventores y tesoreros de la Administración Local, elementos necesarios para una nueva regeneración

Resum

En aquesta tesi tractam dels orígens professionals dels Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local espanyola, mitjançant l’anàlisi de l’aportació regeneradora de les seves funcions a través dels dos-cents anys de la recent història. L’examen detallat d’aquests antecedents històrics és utilitzat per comprendre les raons que en varen justificar la aparició i les conseqüències que es deriven de l’evolució fins al present. En aquest trànsit s’analitzen els diferents períodes que transcorren a partir dels seus inicis en la icònica Constitució de Cadis de 1812, en el text de la qual es recull per primera i única vegada en la història del constitucionalisme espanyol la figura dels Secretaris d’Ajuntament i de les Diputacions Provincials, lliurement elegits per les seves respectives corporacions però mancats de la necessària exigència de preparació tècnica. En l’àmbit de la gestió econòmica són els anomenats, aleshores, Dipositaris els encarregats del maneig, la custòdia i la recaptació dels fons públics de les esmentades corporacions locals. El protagonisme d’aquests darrers serà limitat posteriorment amb la irrupció dels Comptadors, després anomenats Interventors, a partir de la dècada dels anys seixanta d’aqueix segle XIX. El fenomen social del caciquisme i la seva malèfica influència en la vida local espanyola caracteritzaran el llarg període de la Restauració (1875-1923), sense que s’arribin a adoptar les mesures regeneradores que proposaven la majoria dels projectes legislatius frustrats que s’anaren succeint inútilment. Precisament, molts d’ells invocaven la importància de les funcions assignades als protagonistes del nostre estudi per poder eradicar aquesta penosa xacra. La situació variarà de forma positiva en la Dictadura del General Primo de Rivera gràcies a la gran tasca de José Calvo Sotelo en la Direcció General de l’Administració. La aprovació de l’Estatut municipal el 1924 i de l’Estatut provincial un any més tard, juntament amb tota la normativa reglamentària de desenvolupament, forjarà el règim local espanyol fins als nostres dies. A més a més, i pel que fa a l’objecte del nostre treball, suposarà la consolidació professional dels Cossos de Secretaris, Interventors i Dipositaris de l’Administració Local, els qual seran dotats del nivell de exigència professional i de la inamovibilitat funcional que precisaven des de feia molt de temps. Els períodes de la II República i de la llarga etapa de la Dictadura del General Franco que segueixen a continuació, malgrat la seva clara diferenciació ideològica, representen un cert continuisme del règim jurídic dissenyat amb anterioritat. L’advertència d’il·legalitat que tenien atribuïda els Secretaris i els Interventores és un tret destacat de les seves funcions durant el règim franquista, de la mateixa manera que l’increment de la seva preparació tècnica mitjançant els ensenyaments que reben en l’Institut d’Estudis d’Administració Local. L’arribada de la Democràcia després de la mort del dictador el 1975 donarà pas a una nova etapa en la que els nostres protagonistes hauran d’acreditar la seva acomodació als nous temps. Desapareixen els vells Cossos Nacionals d’Administració Local i en el seu lloc s’instaura una moderna Escala de Funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, hereva de les seves comeses bàsiques, però sotmesa a una clara delimitació en les funciones que tenen reservades. L’estudi de la situació actual, en la qual s’examinen els principals problemes que amenacen a aquest col·lectiu de l’elit funcionarial local i es formulen oportunes propostes de millora, desemboca finalment en l’exposició de nous reptes regeneracionistes per a aquests. La prevenció de la xacra de la corrupció i el desafiament de la implantació de las modernes tecnologies de la informació i comunicació en les nostres entitats locals constitueixen, sens dubte, estímuls importants per aconseguir la seva supervivència en el futur més immediat.