Pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l'alumnat amb discapacitat en les sessions d'educació física

  1. Carbó Malvesí, Joana
unter der Leitung von:
  1. Ignasi Puigdellívol Aguadé Doktorvater/Doktormutter
  2. Teresa Lleixá Arribas Doktorvater/Doktormutter
  3. Merche Ríos Doktorvater/Doktormutter

Universität der Verteidigung: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 17 von Dezember von 2014

Gericht:
  1. Conrad Vilanou Torrano Präsident/in
  2. Antonio Fraile Aranda Sekretär
  3. Gaspar Maza Gutiérrez Vocal

Art: Dissertation

Teseo: 377393 DIALNET

Zusammenfassung

L’objecte d’estudi d’aquesta tesi es concreta en les pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física. Aquesta investigació sorgeix en base a una necessitat formativa: com aconseguir la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física amb el repte de garantir el dret a l’Educació física de tot l’alumnat. En el primer capítol del marc teòric s’analitzen els reptes de l’educació en el segle XXI així com els principis, la finalitat, les característiques, els components de l’educació inclusiva i la seva l’evolució. En el segon capítol es fa una aproximació als conceptes d’Educació física adaptada i inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física. En el tercer capítol s’ofereix una revisió de les investigacions més recents que ens permet situar-nos i saber quin és l’estat de la qüestió. Aquest treball de recerca teòrica ens ha permès emmarcar el posterior treball de camp amb el que hem pogut detectar un seguit de components que condicionen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física, per acabar proposant un seguit de pràctiques educatives que l’afavoreixen. Aquesta tesi s’emmarca en la investigació educativa, seguint els postulats del paradigma qualitatiu. Hem plantejat un estudi de casos de tres joves de secundària escolaritzats en instituts públics de la ciutat de Barcelona: un alumne de 16 anys que presenta la síndrome X fràgil i trets autistes, una noia de 14 anys amb una miopatia congènita i usuària de cadira de rodes i un noi de la mateixa edat amb paràlisi cerebral i dèficit visual. Les tècniques i els instruments utilitzats per obtenir la informació han estat: diari de camp a través de l’observació directa, entrevista, grup de discussió i anàlisi de documents. Una vegada feta la categorització de les dades, obtingudes amb el suport del programa informàtic Atlas-ti, es presenta l’anàlisi dels resultats. Aquesta es distribueix en quatre capítols que corresponen a les unitats temàtiques següents: actitud dels agents implicats, in-formació, recursos, i programació en Educació física. La part final inclou les conclusions d’aquesta investigació, a més d’un seguit de recomanacions, les limitacions de la recerca i les propostes de futures línies d’investigació que es deriven dels resultats obtinguts i ens permeten seguir avançant cap a una educació física més inclusiva.