Work-life balance in organizational subculturesthe case of Mutua

Zusammenfassung

La investigació ha posat de manifest que les iniciatives d'integració de treball i vida personal tenen efectes positius sobre la conciliació i sobre el benestar general dels empleats quan, a més del suport estructural, es tenen en compte altres variables. La cultura organitzacional ha estat identificada com un d'aquests factors clau per a la conciliació efectiva de treball i vida personal. Però per si sola aquesta variable cultural no dóna compte de la diversitat d'experiències de conciliació treball- vida a les organitzacions. Aquesta tesi parteix d'una constatació i d'una sospita: D'una banda, es basa en l'observació de l'existència de subgrups diferenciats dins d'una mateixa organització que poden adoptar posicions diferents pel que fa a determinats valors de la cultura general de l'organització. Per altra, s'inspira en la sospita que les subcultures organitzacionals són la dimensió oculta que permet explicar aquella multiplicitat d'experiències pel que fa a la conciliació. Se suposa que el nivell de suport a la integració de treball i vida personal varia entre subcultures, influint en la conciliació. Des d'un enfocament multinivell (organitzacional, interindividual i individual), s'ha estudiat el paper de les subcultures en la conciliació dels empleats de la seu central i de diverses delegacions d'una empresa espanyola del sector de les assegurances, que gestiona contingències d'accidents de treball i malalties professionals. Es van utilitzar diverses tècniques qualitatives de col · lecció de dades: recerca documental, grup de discussió (amb l'equip de recursos humans), 44 entrevistes semiestructurades en profunditat i observacions de camp. Els resultats mostren com els individus construeixen les seves experiències d'integració de vida laboral i personal dins de les subcultures i influenciats a més per factors contextuals macroeconòmics i legals. El model conceptual construït mitjançant la integració dels resultats posa de manifest que la subcultura organitzacional va tenir el major impacte en l'experiència de conciliació, en la consegüent gestió dels límits entre diferents facetes de la vida i en les estratègies d'afrontament utilitzades. Diversos nivells de context s'afegeixen a la complexitat dels fenòmens estudiats. El context nacional amb els seus supòsits bàsics, que abasten la ideologia del treball i la visió de gènere sobre la conciliació, van influir en les '"opcions" que tenien els empleats al voltant de la integració de la vida amb el treball. Així mateix, els contextos macro econòmics i jurídics i les característiques del treball van ser els factors contextuals que van orientar addicionalment les decisions dels individus. Els supervisors i companys de treball van tenir una influència directa en la integració de la vida laboral i personal, ja que van promoure els supòsits subculturals subjacents, influint en les estratègies dels individus mitjançant el nivell del suport mostrat i els permisos concedits. El nivell d'interdependència laboral i la possibilitat de coincidir durant les hores de treball van facilitar també les conductes de suport i les seves contràries exhibides pels supervisors i col · legues, posant en evidència la importància de les variables professionals i contextuals en l'estudi de la conciliació. Finalment, les persones van descriure la seva integració de treball- vida en funció de diversos nivells de context. D’aquesta manera, l'estudi de les subcultures i l'enfocament de múltiples nivells van permetre descobrir, més enllà de la resiliència individual i de l'avaluació positiva, barreres existents per a la integració de la vida laboral i personal en diferents nivells, aportant suggeriments per a futures investigacions i intervencions.