Análisis de la señalización por Retcaracterización de la cascada molecular B-Raf/IKKS y regulación de Ret por Sprouty1

Resumen

Ret és el Receptor Tirosina Quinasa (RTK) per als factors neurotrófics de lafamília de GDNF, que promouen supervivència, diferenciació, migració o creixementcel·lulars, entre altres efectes biològics, durant el desenvolupament i la vida delsorganismes superiors. El desenvolupament de diverses subpoblacions de neuronesderivades de precursors de la Cresta Neural requereixen la senyalització inducida peraquests i altres factors neurotrófics (com NGF) per a proliferar, migrar, diferenciar-se,sobreviure i créixer durant la organogénesis embrionària i/o després del naixement. ElsRTKs s'encarreguen de transportar la informació química de les neurotrofines cap al'interior de la cèl·lula per mitjà d'una varietat de rutes de senyalització molecular, queulteriorment desemboquen en la modulació de l'expressió de diversos gens al nuclicel·lular, donant lloc a determinats efectes biològics. Així, hem estudiat els efectes de lasenyalització de GDNF/Ret para la supervivència de neurones simpàtiques en cultiuprimari, obtingudes de diferents línies de ratolins transgènics que portaven mutacions enresidus específics de tirosina de Ret necessaris per a la iniciació de les diferentscascades de transducció de senyals. En particular, ens vam enfocar a esbrinar quinesvies de senyalització eren necessàries i suficients per al manteniment de les nostresneurones simpàtiques. Els nostres experiments no només van llançar llum sobre quinssón les funcions de les diferents cascades de senyalització activades per Ret, sinó quetambé ens van permetre establir que la supervivència d'aquestes cèl·lules, induïda perGDNF i per NGF, ocorre a través d'un nou mòdul de transducció mai abanscaracteritzat, en el qual l'activació de Tyr1062 de Ret (residu necessari per a l'activacióde les cascades PI3K/Akt i Ras-ERK/MAPK) promouria la viabilitat neuronal a travésde l'activació directa del complex IKKs per B-Raf, en un procés que és independent tantde l'activació de MEKs/ERKs com de la via PI3K/Akt.Alternativament, vam analitzar el paper de les proteïnes de la família de Sprouty,específicament de Spry1, en la regulació de l'activitat de Ret, tant en el model desupervivència de neurones simpàtiques, com en altres paradigmes en els quals larellevància d'aquestes proteïnes ja s'ha posat de manifest anteriorment, com són eldesenvolupament del Sistema Nerviós Entèric i l'organogènesi del tracte Gènito-Urinari. Valent-nos d'un model in vivo amb ratolins nuls per al gen Sprouty1, vamdesenvolupar una nova línia de ratolins doblement mutantes, portant, a més d'aquesta última modificació, el gen de Ret amb la mutació Tyr1062Phe. En aquest context, vampoder determinar que tant en el Sistema Nerviós Simpàtic com en el Entèric, l'absènciade Spry1 no tenia cap efecte significatiu. Más encara, aquesta mutació no mostrava capconseqüència sobre els defectes característics de la mutació Tyr1062Phe en Ret enaquests sistemes. No obstant això, durant el desenvolupament renal, les alteracionsfenotípicas de la mutació de Ret (agènesis o hipodisplasia renal) eren revertits a unfenotip normal per l'eliminació concomitant de Spry1. Aquest sorprenent efecte enspermet hipotetitzar que Sprouty1 és capaç de modular l'activitat de Ret en absència de laseva Tyr1062, plantejant noves possibles vies de senyalització intracel·lular sobre lesquals Spry1 actuaria durant el desenvolupament embrionari dels ronyons.