El fenomen gogístic al País Valenciàmúsica, identitat i ritual

Resumen

La investigació se centra en l’estudi de les lògiques estructurals i sonores de les tonades orals que es fan servir en el cant dels goigs valencians, i en les situacions comunicatives i rituals en què s’entonen. Es parteix des d’una perspectiva etnomusicològica que es recolza en una fonamentació epistemològica i metodològica que ha estat aplicada en l’estudi dels processos de construcció de cants col·lectius i a veus en repertoris semblants, especialment en cants del domini lingüístic compartit; a més, es realitza una aproximació a les estructures rituals dels goigs a partir del paradigma social de la modernitat avançada, que ens permet explicar els processos de transformació que ha sofert una celebració concreta degut a les dinàmiques socials canviants de les últimes dècades, i com aquestes celebracions religioses, junt amb el cant dels goigs, han ampliat el seu camp semàntic per a donar cabuda a una àmplia pluralitat de significats dins la lògica de l’era postcristiana. La revisió i buidatge dels principals fons sonors i audiovisuals amb mostres enregistrades de goigs valencians ha permés confeccionar un corpus ampli de nou-cents cinquanta exemples que, junt amb el material procedent del treball de camp propi i les entrevistes a informants, fa possible una anàlisi sistemàtica i detallada de les tonades orals i els mecanismes expressius dels goigs. Així, ha estat possible identificar l’existència de set patrons de tonada que, amb un nombre distint de variants i una àmplia distribució geogràfica pel país, s’empren en la majoria dels cants dels goigs valencians; a més, també s’analitzen els procediments constructius i interpretatius en les tonades orals distintes dels patrons. Paral·lelament, l’estudi de cinc situacions comunicatives de cant de goigs –a la manera de situacions paradigmàtiques–, ha fet possible aprofundir en l’anàlisi i comprensió de qüestions com la participació, la distribució dels rols i els discursos de gènere, la construcció i reafirmació de les estructures de significat i els processos de revitalització i potenciació en clau identitària, tant en el moment en què s’entonen els goigs com en el ritual en conjunt.