Estándares de prueba en la ciencia reguladorajerarquías evidenciales y pluralismo metodológico

Laburpena

. Introducción: La ciència reguladora és un àmbit científic que ha rebut l’atenció de filòsofs i científics en els darrers anys. Temes clàssics de la filosofia de la ciència adquireixen un nou sentit en relació amb la ciència reguladora. En aquesta tesi doctoral, plantejo respostes a algunes de les grans preguntes del que podríem denominar filosofia de la ciència reguladora. En aquest sentit, tracto qüestions clàssiques de la filosofia de la ciència aplicades a un nou context científic, i també desenvolupo problemes específics de la filosofia de la ciència reguladora. Un objectiu important de la tesi doctoral és l’estudi de la interrelació entre els estàndards de prova i els distints factors pragmàtics a la ciència reguladora. També s’investiguen els assajos controlats aleatoritzats com a metodologia científica situada a les posicions superiors de les jerarquies evidencials definides a diversos marcs reguladors. Per aconseguir aquests objectius, es presenta com a cas d’estudi més rellevant la regulació de les declaracions de salut a la Unió Europea. La metodologia de la investigació consisteix en la revisió i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques de diferents tipus: normatives, regulacions, articles científics, llibres filosòfics, etc. . Contenido de la investigación: Els resultats es poden resumir en cinc punts. 1. Els factors epistèmics i els factors pragmàtics es troben interrelacionats a la ciència reguladora. L’avaluació de l’adequació de les estratègies reguladores es produeix a partir d’ambdós tipus de factors. 2. Els estàndards de prova no condueixen necessàriament a aconseguir tots el objectius reguladors. L’elecció entre polítiques epistèmiques diferents implica també escollir entre els conjunts d’objectius que es poden obtenir. 3. Un estàndard de prova es considera adequat a la ciència reguladora prenent com a fonament valors no epistèmics. L’adopció d’una política epistèmica particular es pot considerar acceptable en funció dels objectius que permet aconseguir i el conjunt de conseqüències pragmàtiques que genera. 4. Els assajos controlats aleatoritzats no produeixen necessàriament la millor evidència científica per a la justificació d’hipòtesis causals. 5. El nivell de l’evidència necessària per a l’establiment d’afirmacions causals depèn dels fins de l’activitat científica. Els fins epistèmics i els fins pragmàtics de la ciència poden conduir a acceptar un grau relativament baix de seguretat per a la confirmació d’hipòtesis causals. . Conclusión: Els diversos punts que formen els resultats constitueixen arguments en favor de la tesi general que defenc: a la ciència reguladora, els estàndards de prova depenen tant de factors epistèmics com de factors pragmàtics. Ambdós tipus d’elements han de ser considerats a la epistemologia i la metodologia de la ciència reguladora. Aquesta tesi doctoral pot constituir la base per a futurs debats que tractin grans qüestions de la filosofia de la ciència reguladora.