Patitas de insectos en medio de las páginasla zoopoética entomológica de Eduardo Chirinos en tres de sus poemas

  1. Rosas-Romero, Sergio I. 1
  1. 1 Universidad de Salamanca
    info

    Universidad de Salamanca

    Salamanca, España

    ROR https://ror.org/02f40zc51

Revista:
452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada

ISSN: 2013-3294

Any de publicació: 2024

Títol de l'exemplar: Pulsió entomològica i imaginaris invertebrats en Amèrica Llatina i el Carib

Número: 30

Pàgines: 70-86

Tipus: Article

DOI: 10.1344/452F.2024.30.4 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada

Resum

L’obra d’Eduardo Chirinos (1960-2016), malgrat l’exigua atenció crítica que ha rebut els últims anys, és summament rellevant quan ens aproximem a la representació poètica de toda mena d’animals, especialment dels insectes. En aquest article, faig un repàs de les teories i conceptes més importants del camp dels estudis animals, per, així, proposar una lectura zoopoètica de l’obra de l’autor peruà en tres poemes que pertanyen a dos reculls de 2013: 35 lecciones de biología (y tres crónicas didácticas) i Coloquio de los animales. El concepte de zoopoètica, estudiat per Aaron Moe, Kári Driscool i Eva Hoffmann, entre altres, sosté que els animals no són tan sols subjectes simbòlics que es presten a metaforitzacions i altres recursos retòrics, sinó que també són agents de representació actius dins del text literari, en el qual la seva animalitat entra en diàleg amb la nuesa animal del propi ésser humà, en paraules de Derrida. Sota aquesta perspectiva, l’obra de Chirinos pot interpretar-se com una complexa xarxa zoopoètica, en la qual els insectes contribueixen creativament a la producció de la seva poesia, pensament i visió del món.

Referències bibliogràfiques

  • BALLESTER PARDO, I. (2020): «Recuento de los animales en la poesía de Rubén Darío, Ramón López Velarde y Rubén Bonifaz Nuño», Pangeas. Revista Interdisciplinar de Ecocrítica, 2, 33-46.
  • BLAS ESTEBAN, M., y HOYO ARJONA, J. D. (2013): «Entomolo-gía cultural y conservación de la biodiversidad: Los insectos en las Artes Mayores», Cuadernos de biodiversidad, 42, 1-22, <https://doi.org/10.14198/cdbio.2013.42.01>.
  • BOEHRER, B., HAND, M., y MASSUMI, B. (eds.) (2018): Animals, Animality, and Literature, Cambridge: Cambridge University Press, <https://doi.org/10.1017/9781108595278>.
  • BRAIDOTTI, R. (2015): Lo posthumano, Barcelona: Gedisa Editorial.
  • BROWN, E. C. (2006): Insect Poetics, Minneapolis: University of Minnesota Press.
  • CADAVID, J. (2003): Diario del entomólogo, Medellín: Editorial Eafit.
  • CALARCO, M. (2008): Zoographies. The question of the animal from Heidegger to Derrida, Nueva York: Columbia University Press.
  • CASTELLANOS, M. (2018): «“Constituents of a Chaos”: Whale Bodies and the Zoopoetics of Moby-Dick» en Driscoll, K. y Hoff-mann, E. (eds.), What Is Zoopoetics? Texts, Bodies, Entanglement, New York: Springer International Publishing, 129-147, <https://doi.org/10.1007/978-3-319-64416-5_8>.
  • CHIRINOS, E. (2013a): 35 lecciones de biología (y tres crónicas didácticas), Granada: Valparaíso Ediciones.
  • CHIRINOS, E. (2013b): Coloquio de los animales, Bogotá: Pontificia Universidad Javeriana.
  • DERRIDA, J. (2008): El animal que luego estoy si(gui)endo, Madrid: Editorial Trotta.
  • DRISCOLL, K., y HOFFMANN, E. (2018): «Introduction: What Is Zoopoetics?» en Driscoll, K. y Hoffmann, E. (eds.), What Is Zoopo-etics? Texts, Bodies, Entanglement, New York: Springer International Publishing, 1-13, <https://doi.org/10.1007/978-3-319-64416-5_1>.
  • DROUIN, J.-M. (2019): A Philosophy of the Insect, New York: Co-lumbia University Press, https://doi.org/10.7312/drou17578>.
  • FALCÓN, E. (2020): Sílithus, Madrid: La oveja roja.
  • HARAWAY, D. J. (1991): Simians, Cyborgs, and Women: The Rein-vention of Nature, New York: Routledge.
  • HARAWAY, D. J. (2007): When Species Meet, Minneapolis: University of Minnesota Press.
  • HARAWAY, D. J. (2019): Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno, Barcelona: Consonni.
  • HOGUE, J. N. (2009): «Chapter 63. Cultural Entomology» en Resh, V. H. y Cardé, R. T. (eds.), Encyclopedia of Insects, Cambridge: Academic Press, 239-245.
  • HOLLINGSWORTH, C. (2001): Poetics of the Hive: The Insect Met-aphor in Literature, Iowa City: University of Iowa Press.IWASAKI, F. (2014): «Eduardo Chirinos, colección privada», Revista Letral, 13, 12-29.
  • JENSEN, D. (2016): The Myth of Human Supremacy, New York: Seven Stories Press.
  • KELLY, C. N. (2006): Paisaje en poesía: Símbolos de la naturaleza en la poesía de Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, y Jorge Guillén, Montclair: Montclair State University, <https://digitalcommons.montclair.edu/etd/1179/>.
  • KING, S. (2006): Insect Nations: Visions of the Ant World from Kro-potkin to Bergson, Ashby-de-la-Zouch: InkerMen Press.
  • LUNNEY, D. (2014): «What’s in a name? Well, “this ere ‘tortis’ is an insect”», Animal Studies Journal, vol. 3, 1, 46-72.
  • MOE, A. M. (2014): Zoopoetics: Animals and the Making of Poetry, Lanham: Lexington Books.
  • MOORE, J. (2016): «Introduction» en J. Moore (ed.), Anthropocene or Capitalocene? Nature, History, and the Crisis of Capitalism, Oak-land: PM Press, 1-13.
  • OGILVIE, B. W. (2008): «Nature’s Bible: Insects in Seventeenth-Cen-tury European Art and Science», Tidsskrift for Kulturforskning [Journal of Cultural Research], vol. 7, 3, 5-21.
  • PARRY, C. (2017): Other Animals in Twenty-First Century Fic-tion. Nueva York: Springer International Publishing, <https://doi.org/10.1007/978-3-319-55932-2_1>.
  • PERALTA AGUDELO, J. A. (2020): «De “temibles sabandijas” y “pon-zoñosas alimañas”. Los insectos contra el “progreso” de la América colonial», Península, vol. XV, 2, 165-186.
  • PINEDA DOMÍNGUEZ, O. (2017): «Un recorrido por el bestiario migratorio de Jorge Boccanera, Eduardo Chirinos y Fabio Morábi-to», Mitologías hoy, 15, 333-349, <https://doi.org/10.5565/rev/mito-logias.417>.
  • PINKUS RENDÓN, M. Á. (2010): «El hombre y los artrópodos: Un vínculo inalienable», Península, vol. 5, 2, 81-100.
  • RAFFLES, H. (2011): Insectopedia, New York: Penguin Random House.WEIL, K. (2012): Thinking Animals: Why Animal Studies Now?, New York: Columbia University Press.