Aspectos técnicos de la colangiopancreatografía retrógrada endoscópica y de la ecoendoscopia

Résumé

Introducció: El diagnòstic i tractament de la patologia biliopancreàtica ha presentat un avenç molt important gràcies al desenvolupament de tècniques com la CPRE i la seva combinació cada cop més freqüent amb l’USE. Malgrat ser tècniques en desenvolupament continu, especialment l’USE, encara són molts els dubtes que calen respondre respecte a la pràctica d’aquestes tècniques, principalment pel que fa a la seva eficàcia i seguretat. Per a la valoració de la seguretat d’aquestes tècniques són necessàries una definició i classificació dels esdeveniments adversos amb una unificació dels criteris específics pels procediments endoscòpics. Dos dels aspectes tècnics a definir són les tècniques que calen realitzar en casos de canulació biliar complicada o de canulació fallada durant la CPRE i l’eficàcia de l’ús de profilaxi antibiòtica per l’USE PAAF de lesions quístiques pancreàtiques. Objectius: Avaluar els aspectes tècnics de l’USE i la CPRE on no existeix una clara evidència. En primer lloc, mitjançant l’avaluació de la realització d’un segon intent de canulació biliar posterior a una tècnica de pretall amb una fallada de la canulació biliar. En segon lloc, avaluar la utilitat de la profilaxi antibiòtica per l’USE PAAF de lesions quístiques pancreàtiques. Mètodes: Es van dissenyar dos estudis independents. El primer, un estudi retrospectiu, on es van incloure tots els pacients de dos centres terciaris amb una CPRE inicial, en els quals s’havia fallat la canulació d’una papil·la nativa malgrat realitzar una tècnica de pretall. L’eficàcia es va avaluar mitjançant la taxa de canulació a la segona CPRE i la seguretat pels esdeveniments adversos observats. El segon, un estudio multicèntric, aleatoritzat, de no inferioritat, per comparar la prevalença de les infeccions en pacients sotmesos a una USE PAAF de lesions quístiques pancreàtiques sota profilaxi antibiòtica amb ciprofloxací vs placebo. Resultats: al primer estudi es van incloure un total de 112 pacients amb fallada de la canulació posterior a una tècnica de pretall. A 72 d’ells es va realitzar una segona CPRE (64,3%) en una mitjana de temps de 7 dies (RIQ 5-11), aconseguint la canulació en 54 casos (75%). Realitzar la segona CPRE abans de 4 dies es va associar a la fallada per la canulació (44,4% vs 79,4% després de 4 dies p = 0,026). Un total de 13 pacients (11,8%) van presentar esdeveniments adversos posterior a la CPRE inicial i 3 pacients (4,2%) posterior a la segona. Al segon estudi es van incloure 226 pacients (112 pacients al grup antibiòtic i 114 al grup placebo), dels que 205 van completar la medicació de l’estudi (90,7%). Només es va observar un esdeveniment advers infecciós (0,44%) en un pacient del grup placebo (0,87%). La prevenció de les infeccions no van ser inferiors al grup control amb una diferència entre proporcions de 0,87% (0,84% a 2,59% IC 95%). Conclusions: realitzar una segona CPRE posterior a una fallada de la canulació biliar havent-se realitzat tècniques de pretall és una estratègia segura i eficaç si es realitza com a mínim 4 dies desprès de la CPRE inicial. El risc d’infecció posterior a una USE PAAF de lesions quístiques pancreàtiques és baix, sense observar diferències respecte la seva incidència amb l’ús de la profilaxi antibiòtica amb ciprofloxací.