Estudio de las células sanguíneas como fuente de marcadores transcriptómicos de utilidad para la investigación de la obesidad y sus complicaciones

Resum

Introducció: La dieta és un determinant fonamental del nostre estat de salut/malaltia, i és un dels principals factors que contribueixen al desenvolupament de l’obesitat. Per això, seria interesant disposar de biomarcadors de fàcil obtenció per determinar com afecta la dieta al nostre metabolisme. Interessen especialment els biomarcadors primerencs d’obesitat, ja que permetrien aplicar estratègies de prevenció abans de que aparegui la malaltia. L’objectiu principal d’aquest projecte de tesi consisteix en analitzar la utilitat d’una fracció de cèl•lules de la sang, les cèl•lules mononuclears de sang perifèrica (PBMC) com a eina en la recerca de biomarcadors per la prevenció o tractament de l’obesitat utilitzant rosegadors com a model experimental. Contingut de la investigació: En primer lloc hem estudiat la capacitat de les PBMC de reflectir les alteracions de la homeòstasi energètica durant el desenvolupament d’obesitat induïda per dieta, analitzant la seva resposta a canvis en les condicions d’alimentació (dejuni i realimentació), així com hem avaluat si les PBMC poden reflectir la pèrdua de pes i la recuperació metabòlica quan es substitueix una dieta obesogénica per una dieta equilibrada i saludable. Els resultats obtinguts mostren que les PBMC son un bon indicador de les adaptacions metabòliques al dejuni i realimentació, així com de la insensibilitat a canvis en les condicions d’alimentació que es dona a animals obesos, des de l’inici del desenvolupament de la malaltia. A més, aquestes cèl•lules poden reflectir la recuperació metabòlica associada a la pèrdua de pes, com la recuperació de la resposta al dejuni a nivell de paràmetres sèrics i d’expressió gènica. Les PBMC d’animals obesos alimentats amb dietes hiperlipídiques reflecteixen també alteracions en l’expressió basal de gens implicats en diferents rutes metabòliques relacionades amb el control del pes corporal i en els processos inflamatoris, proporcionant un perfil obesogènic característic. Per una altre banda hem analitzat si les PBMC poden reflectir l’activació del teixit adipós marró o la marronització del teixit adipós blanc (noves dianes d’interès en el tractament de l’obesitat) en resposta a la ingesta de dietes obesogèniques o com a resultat de l’exposició al fred. Els resultats d’aquest segon objectiu mostren com, tant les dietes obesogèniques com l’exposició al fred indueixen l’expressió de marcadors de adipòcits marrons i d’adipòcits brite en PBMC, reflectint la marronització que es produeix en el teixit adipós blanc. Aquestes cèl•lules sanguínies es perfilen doncs com un material biològic d’interès per analitzar components nutricionals o farmacològics que puguin induir la remodelació del teixit adipós blanc a marró o bé activar el teixit adipós marró augmentant així la capacitat dissipadora d’energia, obrint noves perspectives en el tractament de l’obesitat. Conclusió: Les PBMC son una eina idònia per l’estudi de la homeòstasis energètica, y constitueixen una font biomarcadors primerencs d’obesitat de fàcil obtenció, útils per estudiar el desenvolupament d’estratègies per la prevenció i tractament d’aquesta patologia i les seves complicacions. A més, les PBMC reflecteixen el procés de marronització del teixit adipós induït per diferents estímuls, tals com la ingesta de dietes riques en greixos o bé la exposició al fred. En base a aquests resultats, podem afirmar que les PBMC generen noves possibilitats terapèutiques i proporcionen un material interesant per la identificació de biomarcadors primerencs de malalties que poden resultar d’utilitat a humans.