Magic Lantern Slides in Spain:A Case Study for Media Archaeology

  1. Frutos, Francisco Javier 1
  2. López, Carmen 1
  3. Cerezo, Marta 1
  1. 1 Universidad de Salamanca
    info

    Universidad de Salamanca

    Salamanca, España

    ROR https://ror.org/02f40zc51

Revue:
Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

ISSN: 1695-5951

Année de publication: 2019

Titre de la publication: Media Archaeology II / Digital Humanities II

Número: 23

Pages: 30-39

Type: Article

DOI: 10.7238/A.V0I23.3188 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

D'autres publications dans: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

Résumé

Las sessions que combinaven la projecció d’imatges, la recitació de textos i la interpretació de melodies musicals van assolir entre els segles xix i xx una gran rellevància sociocultural a Espanya. Per a les seves finalitats, aquestes sessions es van servir d’un nou dispositiu que va adoptar denominacions com fantascopi, megascopi, microscopi solar o llanterna de projecció, i que va donar nom a un mitjà de comunicació social molt popular conegut amb el terme de «llanterna màgica». Malgrat la influència indubtable que va tenir a l’Espanya contemporània, la presència de la llanterna màgica en l’àmbit acadèmic sempre ha estat residual. Afortunadament, des de fa dues dècades, s’ha produït un canvi de tendència més d’acord amb la seva rellevància cultural gràcies, en bona mesura, a la renovació i l’embranzida introduïda per la arqueologia dels mitjans de comunicació. Enfront de l’interès científic creixent per un objecte d’estudi tan extens com la llanterna màgica a Espanya, aquest text, després de fer una història breu i introductòria d’aquest dispositiu a Espanya, resumeix dos estudis d’anàlisis de contingut aplicats a les plaques de llanterna màgica disseminades en els fons patrimonials de l’Estat espanyol.

Références bibliographiques

  • De Jovellanos, Gaspar Melchor. 1967. Espectáculos y diversiones públicas en España. Madrid: Biblioteca Anaya.
  • De la Cruz, Juana Inés. 2000. Poesía lírica. Madrid: Cátedra, Letras Hispánicas.
  • Druckrey, Timothy. 2006. «Futuros imaginarios… Historias imaginadas». La Puerta FBA.
  • Ebro, María Cruz. 1952. Memorias de una burgalesa. Burgos: Diputación de Burgos.
  • Feijoo y Montenegro, Benito Jerónimo. 1773. Teatro Crítico Universal. Madrid: D. J. Ibarra.
  • Frutos, Francisco Javier. 2008. “Las proyecciones audiovisuales mediante linterna mágica como objeto de estudio”. Trípodos. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, (23): 161-176.
  • Gómez Llueca, Federico. 1925. “Enseñanza de la Geología, Geografía Física y Cosmografía para alumnos entre once a diecisiete años”. En: Un ensayo pedagógico. El Instituto-Escuela de Segunda Enseñanza de Madrid (organización, métodos, resultados), 164-192. Madrid: JAE.
  • Igartua, Juan José. 2006. Métodos cuantitativos de investigación en comunicación. Barcelona: Bosch.
  • De Larra, Mariano José. 1832. “¿Quién es el público y dónde se encuentra?” El Pobrecito Hablador, 1-7. Madrid: 18-8-1832.
  • De Larra, Mariano José. 1833. “Varios caracteres”. La Revista Española, 13 de octubre de 1833.
  • Mieg, Juan. 1821. Noticias curiosas sobre el espectáculo de Mr. Robertson. Madrid: Imprenta del Censor.
  • Natale, Simon. 2012. “Understanding Media Archaeology”. Canadian Journal of Communication, 37(3).
  • Neuendorf, Kimberly. 2002. The Content Análisis Guidebook. Thousand Oaks, Londres, Nueva Delhi: Sage Publications.
  • Nollet, Jean Antoine. 1757. Lecciones de Physica Experimental. Madrid: Antonio Zacagnini.
  • Palacio Valdés, Armando. 1959. Obras. Madrid: Aguilar.
  • Piñuel, José Luis. 2002. «Epistemología, metodología y técnicas de Análisis de Contenido». Estudios de Sociolingüística, 3, 1: 1-42.
  • Valera, Juan. 2006. Morsamor. Madrid: Linkgua digital.
  • Vygotski, Lev S. 1991. Obras Escogidas, Vol. I. Problemas teóricos y metodológicos de la psicología, A. Álvarez y P. del Río (eds.): 257- 416. Madrid: Visor.
  • Zielinski, Siegfried. 2008. Deep Time of the Media: Towards an Archaeology of Hearing and Seeing by Technical Mean. Massachusetts: MIT Press.
La source de données: Dialnet