Cova Gran de Santa Linyala història dels últims 50.000 anys al vessant sud dels Prineus
- Rafael Mora Torcal
- Jorge Martínez-Moreno
- Alfonso Benito-Calvo
- Paloma González Marcen
- Susana Vega Bolivar
- Miquel Roy Sunyer
- Xavier Roda Gilabert
- Sofia Samper Carro
Editorial: Departamento de Cultura ; Generalidad de Cataluña = Generalitat de Catalunya
Año de publicación: 2018
Páginas: 50-59
Congreso: Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent (1. 2015. Balaguer i Lleida)
Tipo: Aportación congreso
Resumen
La seqüència crono cultural registrada a la Cova Gran de Santa Linya està formada per l’excavació en tres sectors del jaciment. Aquests sectors els anomenarem Rampa, Transició i Plataforma, amb més de 40 datacions 14C AMS obtingudes en els darrers anys. Las ocupacions més antigues corresponen al paleolític mitjà, que presenta continuïtat arqueoestratigràfi ca amb alguns nivells del paleolític superior inicial. Aquesta seqüència fa referència a un punt clau en la discussió paleoantropològica: la desaparició dels neandertals i la seva relació amb la dispersió dels humans moderns. El període magdalenià es localitza en els sectors Transició i Plataforma, i està representat en les seves fases antiga, mitjana i superior. Al sostre, s’hi identifi ca la seqüència holocena, que s’inicia al neolític antic i presenta una intensa ocupació al llarg del neolític fi nal. Per sobre, es desenvolupen dues fases relacionades amb l’ús de l’abric com a lloc d’estabulació d’ovicàprids. L’ús recurrent d’aquest entorn per caçadors-recol·lectors i agricultors-pastors el converteixen en un lloc privilegiat per analitzar les transformacions en l’organització de la forma de vida dels habitants de les primeres serres del Pirineu durant la Prehistòria.