Particularidades probatorias del discurso de odio en Internetidentificación de factores de polarización radical mediante sistemas algorítmicos

  1. Federico Bueno de Mata 1
  1. 1 Universidad de Salamanca
    info

    Universidad de Salamanca

    Salamanca, España

    ROR https://ror.org/02f40zc51

Revista:
IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política

ISSN: 1699-8154

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: "Digitalització i algoritmització de la justícia"

Número: 39

Tipus: Article

DOI: 10.7238/IDP.V0I39.416359 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política

Resum

En aquest article s'aborda la naturalesa jurídica dels factors de polarització radical dels delictes d'odi com a prova en un procés penal i com els sistemes algorítmics poden detectar-ne l'existència a través de la monitorització i l'anàlisi del discurs d'odi en línia, conjugant-ne l'ús amb tècniques OSINT i amb una futurible prova d'intel·ligència policial. Així, es parteix de l'enquadrament dels factors de polarització com a prova indiciària en el procés, per identificar posteriorment quins paràmetres concrets s'haurien de tenir en compte en aquests casos per provar el discurs d'odi en línia. Finalment s'analitzen els algorismes impulsats a nivell policial a Espanya, plantejant-ne les virtuts i les limitacions legals i plantejant la necessitat d'analitzar com encaixen aquests algorismes amb la legislació, especialment en relació amb la prohibició de sistemes de policia predictiva i reincidència criminal.

Referències bibliogràfiques

  • BUENO DE MATA, F. (2023). Investigación y prueba de delitos de odio en redes sociales: técnicas OSINT e inteligencia policial. València: Tirant lo Blanch.
  • BREZO FERNÁNDEZ, F.; RUBIO VIÑUELA, Y. (2019). Manual de ciberinvestigación en fuentes abiertas. OSINT para analistas. Madrid.
  • BUJOSA VADELL, L. (2022). «Cooperación judicial para la obtención y transmisión de pruebas electrónicas». A vueltas con la transformación digital de la cooperación jurídico penal internacional, págs. 97-123. Navarra: Marcial Pons.
  • DE MIRANDA VÁZQUEZ, C. (2011, enero). «Indicios y presunciones en la doctrina jurisprudencial de la Sala 2º del Tribunal Supremo». Diario La Ley, n.º 7549, págs. 1-11.
  • DEL VALLE-CANO, G.; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; GÓMEZ ESTEBAN, J. (2023, abril). «SocialHaterBERT: A dichotomous approach for automatically detecting hate speech on Twitter through textual analysis and user profiles». Expert Systems with Applications, vol. 216. 119446, pags.1-17. DOI: https://doi.org/10.1016/j.eswa.2022.119446
  • ESTÉVEZ MENDOZA, L. (2019). «Algoritmos policiales basados en IA y derechos fundamentales a la luz de HART y VALCRI: garantías versus eficacia». Justicia: ¿garantías versus eficacia?, págs. 665-674. València: Tirant lo Blanc.
  • GIMENO SENDRA, V. (2015). Derecho Procesal Penal, pág. 248. Pamplona: Civitas.
  • GÓMEZ COLOMER, J.M. (2014). Derecho Jurisdiccional. Tomo III, pág. 211 y ss. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • MARTÍN RIOS, P. (2022). Digital Forensics and criminal process in Spain: evidence gathering in a changing context. Navarra: Aranzadi.
  • MIRÓ LLINARES, F. (2017). «Derecho penal y 140 caracteres. Hacia una exégesis restrictiva de los delitos de expresión». Cometer delitos en 140 caracteres. El Derecho penal ante el odio y la radicalización en Internet. Madrid: Marcial Pons.
  • MUÑOZ ARANGUREN, A. (2020, marzo). «La valoración judicial de la prueba de indicios: una lectura crítica de la STS 532/2019, de 4 de noviembre». Diario La Ley, n.º 9586.
  • ORTEGA, J.M. (2021). Herramientas OSINT para auditorías de seguridad y ciberamenazas. Obteniendo inteligencia a partir de fuentes abiertas, pág. 3. Madrid.
  • PEREIRA-KOHATSU, J.C.; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; CAMACHO-COLLADOS, M. (2019). «Detecting and Monitoring Hate Speech in Twitter». Sensors, vol. 19, n.º 21, págs. 1-37. DOI: https://doi.org/10.3390/s19214654
  • RODRIGUEZ RODRÍGUEZ, Y. (2019). «Inteligencia de fuentes abiertas (OSINT): Características, debilidades y engaño». Revista de Análisis GESI, n.º 11.
  • SCOLA, E.; SEGURA BEDMAR, I. (2021). «Detección de Sarcasmo con BERT». Procesamiento del lenguaje natural, n. º 67. págs. 13-25. DOI: https://doi.org/10.26342/2021-67-1
  • VALLE-CANO, G. DEL; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; GÓMEZ ESTEBAN, J. (2023, abril). «SocialHaterBERT: A dichotomous approach for automatically detecting hate speech on Twitter through textual analysis and user profiles». Expert Systems with Applications, vol. 216, págs.1-17. DOI: https://doi.org/10.1016/j.eswa.2022.119446.
Fuente de los datos: Dialnet